Ingredients:
1 perdiu per persona
1 ceba per perdiu
1 farcellet d’herbes
Col d’hivern o col de Brussel·les
Farina
Pebre, sal, oli, vinagre
i aigua
Elaboració
Agafem les perdius
senceres i les lliguem amb fil de cuina. Un cop lligades, les salpebrem, les
posem en una cassola (de fang, millor) amb oli a foc lent. Mentre es couen
preparem les cebes tallades i les aboquem a la cassola, la tapem i quan la ceba
queda confitada, incorporem el farcellet d’herbes i esperem uns vint minuts,
passats els quals les retirem del foc (es preferible fer-les un dia per l’altre).
Retirem les perdius i les
reservem. Mentrestant, passem per la batedora tot el que ha quedat a la
cassola. Tornem a posar el suc a la cassola i, quan comenci a bullir, afegim
les perdius, que estaran fredes i les haurem deslligat. Passats uns quinze
minuts, hi afegim el vinagre (una tassa de cafè de vinagre i tres quarts de vas
d’aigua) i ho retirem del foc.
Per un altra banda, en
una olla fem bullir les cols de Brussel·les uns tres minuts i ho retirem. Les
escorrem be, les enfarinem i les fregim en una paella d’oli. Un cop fregides,
les retirem i reservem en paper absorbent per afegir-les a la cassola de les
perdius. Allí les deixarem deu minuts que facin xup-xup, i a taula.
Dolors Ibarz, Cervera
Aquesta es una recepta que apareix al llibre
Llibres: 'LA SEGARRA DE
BOCA EN BOCA. Receptes i remeis.', editat pel Consell Comarcal de la Segarra
Escrita per Carles Sala
Tamarit - d’abril 06, 2011
Per a l'elaboració
d'aquest receptari es va comptar amb la participació d'una vuitantena de dones
que formaven part de nou associacions de dones de la comarca, i que ens
expliquen els seus secrets sobre la cuina típica de la Segarra, des de
l'elaboració de begudes (licors, ratafies...) fins a melmelades, conserves,
dolços, escudelles, tupines, embotits, guisats..., passant per tot un seguit de
remeis casolans. Fins i tot ens il·lustren com fer sabó a partir de greixos.
El criteri seguit per
agrupar les receptes no és el tradicional (entrants, carn, peix, postres...),
sinó que estan distribuïdes en productes del camp, de l'hort, de corral i caça,
i del mercat. Els motius per fer-ho d'aquesta manera han estat, d'una banda,
les característiques de la comarca de la Segarra, que configuren una cuina
singular, la qual aprofita els seus recursos naturals (cereals, ametlles,
oli...) i els produïts als horts i als corrals. I, de l'altra, el paper
destacat de les dones en aquests àmbits: elles eren les que tenien cura del
corral i de l'hort, també eren elles les que s'encarregaven de fer la compra i
de portar el menjar als homes quan la feina del camp era intensa i no els
permetia anar a casa a l'hora dels àpats. I tot això, conjuminat, amb
l'administració de l'economia familiar i procurant el millor per als seus.