INTRODUCCIÓ AL BLOG "CUINANT AMB LLETRES"
La gastronomia sempre ha estat un tema recurrent dins la literatura. No podia ser d'altra manera ja que, menjar i beure son plaers molt importants dins la vida de les persones i els escriptors son persones que, sempre reflecteixen en les seves obres els diferents aspectes d' aquesta vida.
Ja des de l'antiguitat clàssica, la connexió entre literatura i gastronomia, es posa de manifest. Així Plató, en la seva obra "El Banquet", el 385-370 a.C. (aproximadament), centra l'acció situant els seus personatges al voltant d'una taula, per parlar sense embuts del amor i del seu deu Eros en un ambient de menjar, beure, música i poesia; Sòcrates, el poeta tràgic Agató, el metge Erixímaco, el còmic Aristòfanes i d'altres personatges com Fedre i Pausànias, participen en la festa, a la que s'afegeix més tard, ja una mica begut , el famós general Alcibíades que, aporta el seu pensament a la festa lloant la posició de Sòcrates, com a model de la seva pròpia filosofia.
Un altre personatge brillant de la Història universal , Lleonard da Vinci, també va deixar coses escrites sobre aquest món: al "Còdex Romanoff", llibre de cuina que s'atribueix al geni renaixentista, deixa no tan sols magnífiques receptes de cuina sinó també molts dissenys de màquines adaptades per cuinar així com també nombrosos consells sobre com parar les taules i sobre l'adequat comportament a la taula. Ell mateix es presenta a la cort de Ludovic Sforza, a Mila, com un home "que fa uns pastissos que no tenen igual". Va costar-li molt triomfar en aquest camp perquè davant l'exuberància i els excessos dels banquets d'aquella època, ell defensava la finesa i la bona presentació. Una faceta molt desconeguda del geni renaixentista : un avançat de la "nouvelle cuisine"
Mitjançant la gastronomia ha estat possible identificar societats i personatges. Així, Miguel de Cervantes, al principi de "El Quijote", després d'aquella introducció que tothom sap: " En un lugar de La Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme...", descriu el tarannà i la posició del gentilhome mitjançant la seva dieta: " Una olla con algo mas de carnero, salpicón las mas noches, duelos y quebrantos los sábados, lentejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumian las tres partes de su hacienda". en tota l'obra les referències al menjar son constants, tant en el seu aspecte més humil com el pa amb ceba i un tros de formatge que Sancho anomena bastants vegades com el desplegament fastuós i exagerat que descriu a les "Bodes de Camacho". Es pot dir que aquesta obra universal es també un recorregut per la cuina i l'alimentació del segle XVI. Alguns plats que s'anomenen dins l'obra encara es consumeixen avui dia amb lleugeres variacions: l'olla podrida o els famosos "duelos y quebrantos".
" DUELOS Y QUEBRANTOS" : UNA RECEPTA PLENAMENT VIGENT
També en un altra novel-la de les més anomenades del segle XX, l' "Ulisses" de James Joyce, en la descripció del seu personatge, Leopold Bloom, l'autor hi inclou els seus gustos culinaris: " Comia con deleite todos los órganos interiores de bestias y aves: menudillos, mollejas, hígados, riñones etc..."
LA CASQUERIA: NO AGRADA A TOTHOM PERÒ TÉ UN PÚBLIC MOLT FIDEL.
...UN BON PLAT DE CALLOS...
Els autors de "Manga" japonesos Jiro Taniguchi i Masayuki Kusimi, amb la seva obra "El gourmet solitario" ens acompanyen en un recorregut per la cuina i la gastronomia japoneses servint-se del seu protagonista, un solitari viatjant de comerç, aficionat a la bona taula, i que degut al seus horaris una mica estranys, aprofita qualsevol moment per menjar. Amb 19 capítols fan un recorregut per 19 plats de la gastronomia japonesa.
LA CUINA JAPONESA: DE RABIOSA ACTUALITAT.
Un altre nexe d'unió entre la literatura i la gastronomia es dona de manera especial en el món de la novel-la policíaca o detctivesca. Sembla que Manuel Vázquez Montalban, Donna Leon i Andrea Camilleri, s'haguèssin posat d'acord en què els seus herois, el detectiu Pepe Carvalho, el comisari Brunetti a Venècia i el comisari Montalbano a Sicília, siguin grans gastrònoms i bons cuiners. Es pot interpretar que, per ells, la cuina i gaudir d'un bon menjar sigui un recurs per aïllar-se del seu món negre
de crims i de investigacions retorçudes.
EL DETECTIU I GASTRÒNOM
EL SEU RESTAURANT PREFERIT:
CASA LEOPOLDO.
L'AUTOR: MANUEL VAZQUEZ
MONTALBAN.
A DALT, A L' ESQUERRA, L'AUTORA DONNA LEÓN.
AMB
EL SEU PERSONATGE: EL COMISARI BRUNETTI.
UNA MOSTRA DE LA CUINA VENECIANA.
L'AUTOR ANDREA CAMILLERI
EL SEU PERSONATGE: EL COMISARI
MONTALBANO.
SICILIANA.
La novel-la de Juliette Harris "Chocolat", publicada en 1999 i coneguda aquí a Espanya per la seva adaptació cinematogràfica amb el mateix títol "Chocolat", ens mostra com aquest producte exòtic en les mans adequades -excelent Juliette Binoche -, pot esdevenir màgic i pot canviar l'estat d' ànim i fer desaparèixer els prejudicis de tot un poble sencer.
TOTHOM TENIA GANES DE COMPROVAR LES VIRTUTS MÀGIQUES DE LA XOCOLATA.
"Como agua para chocolate" es una història d'amors i desamors dins d'una família en un ranxo, durant la Revolució mexicana i que es desenvolupa en dotze capítols, un per cada mes de l'any i amb una recepta per cada mes; la cuina i el menjar son els principals protagonistes i d'on parteix tota l'acció dels personatges.
La autora, Laura Esquivel, (Ciutat de Mèxic 1950) defens una màxima: "Una persona es allò que menja, amb qui ho menja i com ho menja". En aquesta novel-la no tan sols fa un recorregut per la gastronomia mexicana, sinó que la impregna d'un realisme màgic que fa que hi hagi una relació directa entre les reaccions dels seus personatges i allò que mengen o cuinen. Ella diu que, el menjar, influeix en les persones segons l'estat d'ànim que es te mentre es prepara. Així doncs, no es estrany que en la boda de la germana de la protagonista -Rosaura - tothom es posi malalt perquè les llàgrimes de Tita cauen din el pastís de noces mentre l'està preparant.
He volgut guardar aquestes dues obres pel final de la presentació perqué tenen moltes similituts , però sobre totes, la de voler presentar als lectors el fet de què, el menjar, no es tan sols una acció fisiològica necessària pel nostre cos sinó que pot esdevenir també saludable pel nostre esperit.
UNA DE LES RECEPTES DE LA NOVEL-LA: GUATLLES AMB PÈTALS DE ROSES.
LOS FRIJOLES CHARROS. UN MENJAR MOLT TÍPIC DE MÈXIC.
TACOS DE COCHINITA PIBIL.
" TRES COSAS ME TIENEN PRESO
DE AMORES EL CORAZÓN
LA BELLA INÉS, EL JAMÓN
Y LAS BERENJENAS CON QUESO".
Per acabar aquesta presentació vull mencionar una mica la part poètica de la gastronomia. La gastronomia i els seus components, també han estat motiu d'inspiració dels poetes, de vegades per lloar les virtuts dels productes gastronòmics que tenen al seu abast , o de vegades per queixar-se dela trista realitat de què consta la seva alimentació.
Així, l'austeritat de "Las Nanas de la Cebolla", de Miguel Hernandez...
"La cebolla es escarcha
cerrada y pobre.
Escarcha de tus dias
y de mis noches.
Hambre y cebolla
hielo negro y escarcha
grande y redonda".
L'autor es lamentava de què, la seva dona tan sols s'alimentava de pa i ceba per alletar al seu fill recen nascut.
Aquesta austeritat contrasta amb "La Oda al Caldillo de Congrio" del hedonista i bon gourmet Pablo Neruda......
| |
|
"Ya solo es necesario caer la crema como una rosa espesa y al fuego lentamente entregar el tesoro hasta que en el caldillo se calienten las esencias de Chile y a la mesa lleguen recien casados los sabores del mar y de la tierra para que en ese plato tu conozcas el cielo." |
 | |
També hi han poemes dedicats a les coses més senzilles; així Gabriela Mistral te un poema dedicat al pa titulat "PAN": "Huele a mi madre cuando dio su leche
huele a tres valles por donde he pasado
a Aconcagua, a Pátzcuaro, a Elqui
y a mis entrañas cuando yo canto".
També coses tan senzilles com els ous ferrats han merescut l'atenció dels poetes. Així
RAFAEL ALBERTI
"Y con los huevos lo que más quisiera tan buen jamón de tan carnal cochino las papas fritas un manjar divino que a los huevos les viene de primera"
|
JULIO NOVOA:
" Su túrgida hermosura al sol desvela y anima por las claras redondeces Que al olfato constante ofician preces De crepitante sal por sus estelas"
| |
O la menys coneguda " Oda al Bacallà" de SANTIAGO RUSSINYOL: | | |
" Peix auster! Peix ideal! Peix noucentista !
En el pòrtic mateix de la Quaresma
et saluda un gourmet i un humanista
que admira el bé que fas perquè el fas d'esma
Oh Mut! O Bacallà... per tu les glòries
de totes les victòries...!
 |
| Santiago Russinyol |
Y finalment un element importantíssim per la gastronomia: EL VI. Jorge Luis Borges en el seu "SONETO al VINO" es va preguntar...
" ¿En que reino, en que siglo, bajo que silenciosa
conjunción de los astros, en que secreto dia
que el mármol no ha salvado, surgió la valerosa
y singular idea de inventar la alegria?"
Y Miguel Hernández, en la seva "ODA AL VINO", ens acaba dient que:
"Calentará como un rojo solsticio
el hueso de mi frente
y seré, con su carga, sin mi juicio
no el yo de diariamente
si otro loco mejor y diferente".
Y per concloure aquesta presentació, un record per els autèntics protagonistes de tota activitat gastronòmica: ELS CUINERS.
" El poeta trist escriu poemes
i et fa plorar.
El pintor trist pinta quadres
i ens fa emocionar.
El músic composa cançons
i ens fa cantar.
Al cuiner trist...
li esta prohibit cuinar.
TOTHOM TENIA GANES DE COMPROVAR LES VIRTUTS MÀGIQUES DE LA XOCOLATA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada