Son un postre típic que es coneix a la província de Lleida amb diferents noms: orelletes, coques a la cassola... Al meu poble Aitona es diuen CRESPELLS, paraula que en altres pobles no es coneguda encara pue es parli del mateix producte. Un altra diferència es que, a Aitona es costum fer-los per Nadal mentre que als altres pobles es fan per la FESTA MAJOR, encara que aquesta sigui a l'estiu. En l'actualitat se'n pot trobar tot l'any. Hi han bastants pastisseries, sobre tot als pobles on sempre en fan. No es un mal producte, encara que, els que estem acostumats a menjar-los fets de casa, amb una recepta antigua i molt senzilla, notem una gran diferència. Hem de tenir en conte que, quan les nostres àvies i inclús les besàvies fèien aquest postre per Nadal, vivien en una societat molt pobra; no es podien permetre gaires luxes, per això els ingredients son molt senzills i gairebè tots a l'abast de la mà.
INGREDIENTS: per sis persones, les que erem a casa
3 ous
un taçó de moscatell
1/2 litre de saliandra i matafaluga (productes especiants)
1/4 de kilo de sucre
una clasca d'ou plena d'oli
farina, la corresponent ( la que gastaven normalment)
Jo recordo a la meva infantesa que, el dia de fer els crespells, era com una petita celebració. De vegades s'ajuntaven les dones de dues o tres famílies i els fèien per les tres cases.La quitxalla també rodava per allí, fent més nosa que res. La llar de foc tirava amb força, la paella plena de bon oli d'oliva damunt els trespeus; l'oli havia d'estar el més calent possible per coure els crespells. la massa ja estava feta damunt la taula que estava muntada d'oli; llavors se`n anaven separant petites porcions que s'escampaven fin deixarles ben primes. Hi havia també la costum que, algunes dones, escampaven la massa damunt el genoll. Una vegada la porció ben prima i arrodonida, es posava a la paella on es fregien fins que estaven rossos i cruixents. En aquells anys, per treure-ls de la paella se solia utilitzar dues canyes seques ben netes. El darrer pas era ensucrar-los i posar-los dintre una gran panistra de vimet; quan s'acabava es tapava la panistra perquè es conservèssin cruixents el major temps possible.De vegades també hi havia algun accident com aquella vegada en què el petit Àngel va caure de cul dins de la panistra plena de crespells ocasionant un petit desastre que, passats els anys, era motiu de moltes rialles.
En una estrofa del seu poema "Si jo fos marxant a Prades" de ONZE NADALS I UN CAP D'ANY, J.V.FOIX diu:
Si fos panicer dels frares
als afores de Riells
couria fogasses cares
prou farcides de mels rares
i pinyonats a garbells.
Vindria a fer ballmanetes
i a omplir la post, de puntetes
de flaons i de CRESPELLS.
