CIRERES D'EN MARIANO

Les cireres d'en Mariano

  Al mes de maig, a les terres de Lleida podem gaudir de les millors cireres del món, a més a més collides a mà de l'arbre pel nostre amic Mariano. 

 Dolces, vermell intens, saboroses.

 Si podeu no us les perdeu, consell d'amic

 

 

CURIOSITATS GASTRONÒMIQUES

 CUROSITATS GASTONÒMIQUES

     "Cada época de la Historia modifica lo que se pone en el fogón, y cada pueblo come según su alma, antes tal vez que con su estómago" Emilia Pardo Bazán (Cocina española antigua 1911).

La filòloga Maria Inés Chamorro, en el seu llibre "Gastronomia del Siglo de Oro español", ens fa una descripció de quines eren les costums gastronòmiques d'aquella època i ens adjunta algunes receptes de plats populars, alguns dels quals encara perviuen avui en dia, encara que amb algunes petites variants. per aquest treball n'he triat unes quantes, les que m'han cridat més l'atenció.

1)  FRITADA de RATAS. S'elabora de la següent manera: agafarem unes rates de camp i les escorxarem; una vegada ben llimpies les bullirem unes quantes vegades. Les tallarem en bocinets petits i les amanirem amb sal i pebre. A continuació les fregirem en una paella amb abundant oli de bona qualitat. Una vegada ben fregides hi afegirem tomàquet, alls, porros i pebrot, i les posem a coure fins que estiguin tendres. S'han d'acompanyar amb un bon vi. Sembla ser que aquest era fins no fa gaire temps un plat molt típic de Mallorca i de l'horta valenciana. 

2)  GAT ROSTIT. " Vendre gat per llebre" ja er un refrany molt popular al segle XVII i aquest plat s'oferia amb molt d'èxit, com un plat exqusit. També es dèia que "GATO del més de Enero, vale un carnero". D'aquesta manera va sorgir la frase que s'aplicava també a l'engany, que apareix moltes vegades al Quijote i en algún vers de Quevedo:

  "E el no venderme muy presto

   lo tendrán a gran milagro

   que lo que es gato por liebre

   siempre lo vendió en su trato"

Manera de preparar-lo: S'agafarà un gat ben gras, se'l degollarà i es llençarà el cap. (hi havia la creença de que menjar  el cervell del gat ocasionava bogeria), l'espellem, l'obrim i el llimpiem molt bé. A continuació, embolicat amb un drap de lli l'enterrem devall terra on el tindrem un dia i una nit. Al dia següent e traiem i el posem a rostir i quan comença a rossejar se'l unta amb alls i oli. Mentre es fa i en acabat de fer-se el fuetejarem amb una verdasca. Una vegada rostit es parteix com si fos conill o cabrit i es col-loca en un plat i es rega amb l'all i l'oli i amb un caldo consistent que ja tindrem preparat. I ja el tindrem llest per servir.

3)  LLANGARDAIX GUISAT: Encara que el llangardaix es una espècie protegida, aquest plat encara es fa en alguns llocs. Agafarem un llangardaix gros, li traurem la pell, el destriparem i el tallarem en bocins. El sofregirem amb oli d'oliva i hi afegirem ceba, un pebrot roig tallat a trossos, unes fulles de llorer, i uns quants alls. El tindrem uns minuts sofregint, i a continuació hi afegirem una mica d'aigua, vi blanc i les espècies que tinguem a ma: pebre, clau, llorer, julivert... El deixarem que s'acabi d'estofar.

4)  ASADURA DE MATANÇA. Aquest es un menjar típic del dia de la matança que ha arribat als nostres dies. Es pot dir que es el primer regal que ens fa el porc que acabem de matar: les xulles,uns trossets de costella, una part del fetge, una mica de carn del cap... Primer es fregeix tot una mica i desprès en una cassola, a foc lent i hi afegim una picada amb alls, pebre negre, pebre dolç i alguna espècie i deixem coure. A casa nostra ho fèiem amb un sofregit de ceba i tomàquet. De vegades amb alguna patata fregida... Es un plat deliciós!!!

5) I per acabar un plat que està completament oblidat : SANG de CORDER o de CABRIT. Quan la sang ja estava cuallada es tallava en trossets petits i es sofregia en una paella. S'hi afegia una ceba tallada molt fina, uns tomàquets ben picats una mica de pebre ( al gust) i la sal. I a esperar que es coguès. Era un plat barat i molt bó. 

Actualment es molt difícil, dins la gastronomia espanyola, provar aquestes receptes.