ELS CARAGOLS A LA "BRUTESCA"

La ttttriada de  paraules Lleida , pagesia i caragols han estat i estan encara indefectiblement unides. L' economia lleidatana s'ha basat sempre i es basa encara en la producció agrícola i ramadera; avui dia aquest sector, amb les grans explotacions agràries i ramaderes, ha canviat el volum de la producció pero no el producte: fruita dolça, ametlles, olives, farratges, cereals, porcs, bedells, explotacions lleteres i avícoles... ; tot això es el què, cent anys enrera, fèien els pagesos de Lleida però a escala familiar.

Malgrat aquesta varietat de productes, l'economia dels pagesos era una economia de subsistència; la majoria de les terres estaven en mans d'uns pocs terratinents i, la major part de la gent treballava al jornal per ells. Alguns tenien una mica de terra on produïen allò que necessitaven per passar l'any i si els sobrava alguna cosa la venien. A les cases hi havia un corral: gallines, conills, ànecs i, qui s'ho podia permetre, un porc o dos: un per la matança i l'altre per vendre. El pa es fèia a casa i es portava a coure als forns de particulars cada dues setmanes, més o menys. Com podeu suposar al final era ben dur.

Y els caragols? Crec que podem afirmar que, pels pagesos de Lleida, eren un gran complement per la seva alimentació. Encara que sigui un animal, un molusc, es pot afirmar que era un producte més de la terra. En efecte, els agradaven les terres i els cultius i es desenvolupaven  amb abundància. Durant l'estiu, amb els regadius i la calor corrien per els troncs dels arbres i pels camps d'alfals i panís on tenien aliment; estaven grassos i la gent no els recollia tant. Quan arrivaba l'hivern s'entelaven per hivernar en llocs on estaven més protegits, arraïmats davall les pedres o a la base dels troncs dels arbres. Llavors era quan eren més bons i quan la gent els buscava i els consumia més.

En aquells anys, quan a l'hivern estavem al camp podant els fruiters i voliem menjar caragols, només ens calia prendre de casa una mica de pa i alguna cosa per beure. Cinc minuts abans de l'hora de dinar gratavem a la base de sis o set presseguers i plegavem una menjada de caragols; llavors era quan entrava en acció la brutesca. 

INGREDIENTS: els caragols, dues mates d'espart sec, una llosa o pedra amb una superfície plana i una capsa de llumins, sal, oli, vinagre i una dent d'all per la vinagreta. Això era tot.

Llavors es tractava de posar els caragols damunt la superfície plana, igual boca amunt que boca avall, posar sal damunt la superfície o damunt els caragols si estaven boca amunt, cubrir-los amb l'espart i posar-hi foc. Quan l'espart es consumia els caragols estaven cuits; a menjar sucant-los dins la vinagreta. BON PROFIT!!!!

Així com van anar passant els anys, la quantitat de caragols va anar disminuïnt als camps; cada vegada costava més trobar-ne. La recollida massiva per la venda, les màquines segadores d'herba, els productes herbicides, alguns plaguicides etc, van fer baixar la quantitat de manera ostensible. Avui en dia la majoria dels caragols que es consumeixen son de vivers i granjes. Els camps ja no poden cubrir la demanda. Gairebé son un plat de luxe, encara que algunes persones, sobre tot de d'altres països, no els tasten perquè els fan repugnància. En el fons també es una qüestió cultural.