CARN A LA PASTORA

 

  Es la versió del meu poble de la popular "caldereta de cordero" que, en una o altra versió es cuina per tota España. Es una recepta senzilla que té alguns elements comuns a tot arreu: era un plat per aprofitar les parts menys nobles de la carn dels corders com, per exemple, el coll , les faldes o els braons. A la nostra zona era bastant corrent coure les ovelles bacives amb la carn ja més feta. El temps de cocció era  allò que menys importava. El temps i la gana eren les úniques coses que els sobraven. Els pastors lleidatans, especialistes en el plat, solien fer-lo en calders metàlics o en olles de ceràmica bastant grans.

INGREDIENTS

Ingredients per un nombre indeterminat de persones:

• La carn de corder de què es disposi
• Dues o tres cebes grosses
• Dues cabeces d'alls
• Dos o tres tomàquets madurs
• Un o dos bitxos ( segons el nostre gust)
• Dos litres de vi blanc
•  Quatre o cinc patates
• Abundant oli d'oliva, sal.

ELABORACIÓ

En primer lloc incorporem la carn al calder i la sofregim amb l'oli d'oliva fins que es posi una mica rossa. A continuació incorporem les cebes (es poden partir en bocins grossos), les cabeces d'alls, els tomàquets i el vi blanc. Cobrirem amb aigua fins a  ras de la carn, hi posarem sal i deixarem bullir a foc lent el temps que calgui. Això dependrà de l'edat del corder. Quan veiem que la carn estigui a punt de coure-s , pelarem les patates i les afegirem, sempre trencant-les. Amb això aconseguirem dues coses: espesar una mica la salsa i complementar el plat. També es el moment de posar-hi els bitxos, sempre al nostre gust. Corregirem de sal i deixarem bullir una estona més. Quan el cuiner cregui que estigui a punt... a menjar!!!!! BON PROFIT!!

Com tots els plats tradicionals, aquest pràcticament s'ha deixat de fer. Era un bon motiu per què les colles d'amics es reunissin i fessin una bon festa. Els temps han canviat. En aquest país nostre, ara ja ningú té gana.

CALDERETA DE CORDERO

(autor desconegut)

En una sartén con aceite frito

se añade la carne bien sazonada

con pimienta, laurel y cebolla picada. 

Después se rehoga en tranquilo rito

con agua y con vino, a partes iguales

se deja el guiso largo tiempo hervir,

mientras en mortero se llega a batir

almendras, ajos en dosis cabales.

Y también tomate, previamente cortado;

y todo lo dicho muy bien machacado,

se echa en la carne que está en la sartén

y al decir de sabios en esta receta

así queda hecha nuestra caldereta.