Perdiu a la vinagreta amb farcellets de col

 

Ingredients:

1 perdiu per persona

1 ceba per perdiu

1 farcellet d’herbes

Col d’hivern o col de Brussel·les

Farina

Pebre, sal, oli, vinagre i aigua

 

Elaboració

 

Agafem les perdius senceres i les lliguem amb fil de cuina. Un cop lligades, les salpebrem, les posem en una cassola (de fang, millor) amb oli a foc lent. Mentre es couen preparem les cebes tallades i les aboquem a la cassola, la tapem i quan la ceba queda confitada, incorporem el farcellet d’herbes i esperem uns vint minuts, passats els quals les retirem del foc (es preferible fer-les un dia per l’altre).

Retirem les perdius i les reservem. Mentrestant, passem per la batedora tot el que ha quedat a la cassola. Tornem a posar el suc a la cassola i, quan comenci a bullir, afegim les perdius, que estaran fredes i les haurem deslligat. Passats uns quinze minuts, hi afegim el vinagre (una tassa de cafè de vinagre i tres quarts de vas d’aigua) i ho retirem del foc.

Per un altra banda, en una olla fem bullir les cols de Brussel·les uns tres minuts i ho retirem. Les escorrem be, les enfarinem i les fregim en una paella d’oli. Un cop fregides, les retirem i reservem en paper absorbent per afegir-les a la cassola de les perdius. Allí les deixarem deu minuts que facin xup-xup, i a taula.

Dolors Ibarz, Cervera

Aquesta es una recepta que apareix al llibre 

  

 

Llibres: 'LA SEGARRA DE BOCA EN BOCA. Receptes i remeis.', editat pel Consell Comarcal de la Segarra

Escrita per Carles Sala Tamarit - d’abril 06, 2011

Per a l'elaboració d'aquest receptari es va comptar amb la participació d'una vuitantena de dones que formaven part de nou associacions de dones de la comarca, i que ens expliquen els seus secrets sobre la cuina típica de la Segarra, des de l'elaboració de begudes (licors, ratafies...) fins a melmelades, conserves, dolços, escudelles, tupines, embotits, guisats..., passant per tot un seguit de remeis casolans. Fins i tot ens il·lustren com fer sabó a partir de greixos.

El criteri seguit per agrupar les receptes no és el tradicional (entrants, carn, peix, postres...), sinó que estan distribuïdes en productes del camp, de l'hort, de corral i caça, i del mercat. Els motius per fer-ho d'aquesta manera han estat, d'una banda, les característiques de la comarca de la Segarra, que configuren una cuina singular, la qual aprofita els seus recursos naturals (cereals, ametlles, oli...) i els produïts als horts i als corrals. I, de l'altra, el paper destacat de les dones en aquests àmbits: elles eren les que tenien cura del corral i de l'hort, també eren elles les que s'encarregaven de fer la compra i de portar el menjar als homes quan la feina del camp era intensa i no els permetia anar a casa a l'hora dels àpats. I tot això, conjuminat, amb l'administració de l'economia familiar i procurant el millor per als seus.